Llenguatge i pensament, són processos psicològics de caire superior, ja que són característics dels éssers humans. El llenguatge és l’habilitat de comunicar-se utilitzant els signes, i el pensament, és la capacitat de raonar, crear i solucionar conflictes, sent necessari el procés de la memòria, per aconseguir una organització i una coordinació de si mateix.
Però, no creieu que altres éssers també es comuniquen? No només entre especies del mateix tipus, també amb els humans (les formigues, els ocells o els arbres ens avisen dels canvis atmosfèrics, com és el cas de pluja).
Aleshores, podríem dir, que si que hi ha una comunicació entre altres éssers, però no ho fan de manera tant complexa com és el llenguatge humà, ja que com he esmentat anteriorment, és considerat com un procés psicològic.
Segons aquestes aportacions, és la capacitat de pensar la responsable de que el nostre llenguatge sigui superior i no sigui només un tipus de comunicació innata, d’instint, per sobreviure?
Arribat a aquest punt, hem sorgeixen dubtes: la conducta dels nadons ve donada pels reflexes innats o per la capacitat de pensar?
Si sóc sincera, el meu dilema és com, què és primer l’ou o la gallina?.
Son qüestions que hem fan dubtar alhora de pensar en quin moment sorgeix un o l’altre, si un va primer, o si tots dos ho fan a la vegada. El que si tinc clar, és l’ésser humà, neix amb unes característiques transmeses pels gens, que li permetran que els dits processos, puguin desenvolupar-se.
